Tots hem somiat (i alguns continuem fent-ho) de convertir-nos en pirates i solcar els mars en llibertat, buscant tresors i lluitant valentament amb un sabre corb i un lloro vermell a l’espatlla. Un dels símbols que més associem amb la pirateria a la nostra imaginació és la bandera negra amb la calavera i les dues tèbies creuades. I tot i això el seu origen és sorprenentment oposat al típic pirata anglès.
La bandera pirata, anomenada Jolly Roger (“L’Alegre Rogelio”) pels anglesos, es va fer molt popular als anys daurats de la pirateria, entre 1714 i 1722. Des que el pirata francès Emanuel Wynne la usés en el seu pillatge de mercants anglesos, la Jolly Roger es va convertir en un símbol del perill que comportaven aquests durs i alegres corsaris. Però va crear Emanuel Wynne realment la bandera pirata? El seu origen es va donar a la Mediterrània molt abans, i no representava pirates sinó cavallers de l’Ordre de Malta.
Carles V va ser un rei d’Espanya que va regalar als cavallers de Sant Joan de Jerusalem l’illa de Malta. Aquests senyors, acostumats a lluitar a cavall al mig del desert, es van veure sobtadament sense ofici ni benefici en una illa al mig del mar. Ni curts ni mandrosos van decidir adaptar-se al nou entorn, i van comprar vaixells per continuar la seva lluita al mar. Encara que mai van arribar a penjar la bandera de la calavera als seus navilis, la seva simbologia, tant en escuts com en sepulcres, estava plena de petites calaveres amb tèbies creuades.
A causa del seu notable èxit van començar a expandir-se fins a arribar a Amèrica, on aquells temibles cavallers de la calavera van inspirar els futurs pirates a convertir-se en el flagell dels mars.
Ara ja ho sabeu. Del mediterrani vénen coses tan dispars com el Dret Romà, la Democràcia i la Bandera Pirata. Ah, i els tatuatges de Tattootatu!